|
La
col·lecció de diorames que us
oferim de poder visitar, constitueix un conjunt de gran valor
artístic, popular
i religiós, que va començar el 1970 amb l'escena
del Naixement, de mans del
germà Gilbert
Galceran,
monjo de
Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma i a l'abadia
d'Hauterive,
prop de Friburg, Suïssa, i ara continuada pel germà Albert Fontanet. Cap d'elles, però, no
supera la que, a còpia de molts
anys de treball, hem pogut reunir a Solius. Excepte les figures, sovint
fetes
per encàrrec exprés, tot és obra dels
germans Gilbert i Albert en aquests prodigiosos i
artístics diorames. El manteniment d'aquesta
Exposició, ha sigut i continua sent
possible gràcies a la col·laboració
dels monjos i als donatius voluntaris i
anònims dels visitants.
El
Monestir de Solius té la satisfacció de poder
oferir aquest servei
cultural, tan propi de la seva missió religiosa i adient a
la tradició
monàstica de ser acollidors amb tothom.
Horari de visita
Degut a la Pandèmia, l'Exposició en aquests moments roman tancada.
|
|
|
HISTÒRIA
DEL PESSEBRE
En
primer lloc, no hi hauria
pessebres sense el Naixement de Jesús, sense el misteri del
Fill de Déu fet
home que la litúrgia de Nadal rememora. A partir d'ella, i
sobretot a partir de
la primera escenificació del Naixement promoguda per sant
Francesc d'Assís
a Greccio, l’any 1223, s’inicia el costum
de fer el pessebre.
Aquesta tradició va arrelar a Catalunya ja fa segles d'una
manera
particular, i continua renovant-se amb gran vitalitat, a
través sobretot de les
nombroses associacions locals de pessebristes. El poble se l'ha anat
fent seva
construint pessebres casolans, amb elements de la naturalesa (molsa,
suro...),
que són la delícia tant dels infants com dels
grans.
Paral·lela a aquesta
tradició popular n'apareix una altra, marcadament
artística, que es propaga sobretot quan es comencen a fer
pessebres a base de
guix escaiola (1912), tècnica mundialment coneguda amb el
nom d'"escola de
Barcelona", i que és la usada en el pessebre de Solius.
Pessebres
gemats, aparteu l'angoixa
dels pobres
mortals que es senten captius.
El poble
sencer us mira i amoixa...
guardant bon
record del vostre Solius.
Montserrat
Pujol
|
|
